Helena Valentí i Virginia Woolf

Helena Valentí
(Barcelona 1940-1990) es va doctorar a Cambridge (tesi sobre els Machado) i va viure el Londres del maig del 68 i el de les reivindicacions feminstes de principis dels 70. Quina enveja!

Per tant, quan va tornar a Catalunya va voler traduir les seves autores angleses de referència, entre elles, Virginia Woolf.

“La recerca d’un estil propi, que l’allunya de modes i la converteix encara avui en una outsider, forma part també de l’acció feminista. El feminisme de Valentí és negació de les tradicions dominants i recerca d’altres maneres de viure. L’estil literari és una baula més d’aquesta lluita: cal cercar formes noves davant l’herència inacceptable de les velles.” 

Exacte: el feminisme, no només com a revolució i posicionament social (també amb i en el propi estil de vida!), sinó com a conseqüent postura literària i, per tant, un gran repte de deconstrucció per tornar-nos, després, a construir una “literatura pròpia”, ja despresa d’eines i esquemes que a les dones que escrivim ens han vingut (com tantes coses) imposades.

I, justament, en això estic, i és això el que també he mirat de plantejar-me amb el meu nou llibre (setembre, 2024, amb ed. Barcino)

Valentí, també, traduir un dels manifestos feministes claus de l’era noderna: La cambra pròpia, de la V. Woolf, i una de les novel·les més emblemàtiques de la britànica : Al far.

Screenshot

Més articles

Envia'ns un missatge