Escriptora, traductora, crítica literària, docent i rapsoda

Mireia Vidal-Conte

“Creant un nou gènere literari”

Sobre mi

Mireia Vidal-Conte

A la recerca de l'ànima de Virginia Woolf

Escriptora, traductora, crítica literària, rapsoda i docent.
Exploradora i creadora d’un nou gènere literari.
Premi Serra d’Or 2017.
Especialista en Virginia Woolf.
Traduïda a l’Anglès, Italià, Txec, Espanyol, Romanès i Alemany.
Membre de Lyrikline, xarxa internacional de poetes.

Premis

"Premi Recvll-Benet Ribas", 2005, Gestual

"Premi Miquel de Palol", 2005, Pragari

"Premi Maria Mercè Marçal", 2007, Anomena'm nom

"Premi Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell", 2007, Margarides de fons

"Premi Serra d'Or 2017 de poesia", per Ouse

"El meu vincle amb Virginia Woolf comença el 25 de gener de 1970, el mateix dia i mes de naixement que ella, amb 88 anys de diferència. Sempre l'he sentit com una persona propera, amiga, tan vitalment com literària.”

- Mireia Vidal-Conte

Libres publicats

Anomena'm nom

margarides de fons

Orlando natural

5 cm (la cicatriu)

Qué nombre

Matar l'àngel

la casa de la compassió

corrent d'esperits

l'habitació d'en jacob

Visc i soc el que escric

Mireia Vidal-Conte, una figura polifacètica i versàtil en el món de la literatura catalana contemporània, transcendeix els límits de l’escriptura convencionals. Escriptora, traductora, crítica literària, rapsoda i docent, Vidal-Conte transmet la passió per les paraules amb la seva capacitat de transformar-les en art.

La seva passió per l’univers de Virginia Woolf es reflecteix en les seves obres. Aquest fet, juntament amb la traducció acurada de les seves obres, l’han consagrat com una experta en l’autora britànica.

Guanyar diversos premis literaris, formar part de la xarxa internacional de poetes Lyrikline, i la seva inclusió en antologies com Flamarades sortiran, Erato bajo la piel del deseo, Mig segle de poesia catalana. Del maig del 68 al 2018, o Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo, evidencien el seu impacte en el panorama literari contemporani.

Amb una trajectòria marcada per la innovació, Mireia Vidal-Conte continua desafiant les convencions literàries i expandint els límits de la creativitat per oferir una nova visió, única i enriquidora, de la literatura contemporània.

Col·laboracions professionals

Per a consultes, col·laboracions o qualsevol altra pregunta, ompliu el següent formulari i us respondré al més aviat possible.

Blog

Gestual

Llibre on ja s’endevina un estil molt depurat, punyent i essencial de l’autora, inici del que més tard seria el seu segell poètic. La captació de la imatge precisa, del gest, i d’aquí el títol, és la clau de la creació dels poemes.

Pragari

Homenatge de la poeta a la ciutat de Praga, que Vidal-Conte considera segona ciutat de la seva vida, per ser en ella on va prendre la decisió, una matinada d’hivern centreeuropeu, de dedicar la resta de la seva vida al fet literari.

Join us for

Anomena'm nom

Un llibre que suposa un trajecte que, a la vegada, és un intent de recerca afamada de veritat, on hi interfereix l’experiència amorosa. Com en d’altres poemaris, es tracta d’un recull de moments de lucidesa, d’inconsciència absoluta que acosten a l’autora a la realitat que viu, la qual queda reflectida en el poemari. Un poemari influenciat per veus de poetes internacionals que l’autora considera indispensables com Felícia Fuster, Brigitte Oleshinski, Alejandra Pizarnik, Dulce Chacón, Nicole Brossard, Gina A. Laplace. I, evidentment, la mateixa Maria Mercè Marçal. IX Premi Maria Mercè Marçal, 2007.

Margarides de fons

“T’espanta el somni de l’aigua del riu que inunda la passarel·la de la platja fins a ocultar-la. Penses que és la mort però t’alleugereix el fet d’haver nedat en l’aigua de l’Ebre. La maternitat també és aigua i tu t’hi has banyat.”

Orlando natural

Orlando natural, Vidal-Conte suma un nou graó evolutiu altament marcat per tres veus (Christina Rossetti, Rosina Ballester i Virginia Woolf) que s’entortolliguen per resoldre, o per plantejar, el conflicte de l’escriptura en un espai verbal on no importa (o sí) el gènere, on no importa (o sí) el pas del temps, creant, a partir de la desfiguració sintàctica, un univers que tempta el lector a acceptar el repte que constitueix, naturalment, aquest Orlando

5cm (la cicatriu)

“Així, de la ferida -de la cicatriu mateixa- sorgeix la força, la paraula motriu, vivificadora, que ofereix, desprèn, catapulta un nou ésser: “jo que sóc només lloc” afirma Vidal-Conte. És un moment epifànic, la poeta s’ha desprès de tot tipus de noses, cada cop més nua”, del pròleg de Lluïsa Julià, escriptora i crítica literària.

 

Veces

“Versos closos, els de Mireia Vidal-Conte. Igual que les bajoques de la veça. Calen ulls avesats a esclovellar per obrir-los i passar gust d’una escriptura de la pell que es revolta contra exilis i condemnes. Perquè Mireia aconsegueix, no només remoure l’aigua morta dels qui s’acosten als seus poemes, sinó que fa que cada paraula es dispari, frenètica, punyent. I es converteixi en arsènic per a totes les Emmes.” Antònia Vicens, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Ouse

“Vidal-Conte, a Ouse, nom del riu on es va suïcidar Virginia Woolf, fa una pas endavant en la tensió a què sotmet el llenguatge per bastir el seu univers poètic, demostrant, una vegada més, que la llengua està al servei de la poesia i no a l’inrevés, i portant aquesta tensió a uns límits que demostren el seu coratge creatiu, on la possible perplexitat i fugida del lector acomodat no condicionen aquesta aposta que revisa el seu particular món orlandià.” La Breu Edicions.

Severa Rosa

Un llibre separat en tres parts: la primera, “Envalentada”, que representa un homenatge molt personal al poeta José A. Valente; la segona, “Errors inaugurals”, formada per poemes diversos sobre el dia a dia de la veu poètica, viatges, amics, la malaltia del pare i la mare…; i la tercera, “To the Monk’s house”, conforma un nou reconeixement a Virginia Woolf, dedicat al viatge que la poeta va fer a la seva casa de Rodmell.

Com elles. Una antologia de poetes occidentals del segle XX

Una antologia que, per primera vegada en la història de la literatura catalana, inclou poetes catalanes en un cara a cara universal, compartint els seus poemes amb les poetes occidentals més rellevants, nascudes durant el segle XX.

Bèsties 13. Màrius Sampere

Bèsties 13. Màrius Sampere: Una antologia molt personal de la poeta, arrel de la seva relació, com a curadora i amiga, d’un dels poetes més universals de les lletres catalanes. 

Qué nombre

Primera antologia de poemes de Felícia Fuster, traduïda amb Caterina Riba al castellà.

Matar l'àngel

“Eren dues de les aventures de la meva vida professional. La primera, matar l’Àngel de la Casa, crec que la vaig resoldre. Va morir. Però la segona, explicar la veritat sobre les meves pròpies experiències com a cos, crec que no l’he resolt. Dubto que cap dona encara ho hagi resolt.” Virginia Woolf.

La Casa de compassió

Primera traducció al català de la poeta portuguesa, Eugénia de Vasconcellos. 

“no hi ha cap mà que aixequi/ aquest silenci sobre el pit/ llosa que cobreix la liquiditat/ que l’infinit debora”

Corrent d'esperits

Bestiari

«Hi havia éssers híbrids i maldestres que només la fantasia podia concebre, modelats amb habilitat diabòlica i colorits d’una manera horriblement afí a la vida. Alguns eren les figures de mites ben coneguts: gòrgones, quimeres, dragons, ciclops i tots els seus estremidors congèneres. Uns altres procedien de temps xiuxiuejats furtivament des de llegendes subterrànies: el negre i informe Tsathoggua, el multitentacular Cthulhu, el proboscidi Chaugnar Faugn i unes altres blasfèmies insinuades en llibres prohibits com el Necronomicon

Vint-i-dos criatures ens condueixen al món pertorbador del gran mestre de la narrativa fantàstica.

Les imatges d’Enrique Alcatena ens revelen les bèsties més inquietants de l’univers de H. P. Lovecraft en un descens magistral cap als abismes del terror.

L'habitació d'en Jacob

“A L’habitació d’en Jacob, seguim la vida d’en Jacob Flanders i l’acompanyem durant la seva infància, el seu recorregut universitari a Cambridge i la seva vida adulta, a través de la mirada de les dones que l’envolten, que ens mostren un retrat ple de matisos d’un protagonista absent fins al punt que sembla que en Jacob només pugui existir com una recopilació de memòries i sensacions. L’habitació d’en Jacob representa un salt en l’estil narratiu de Virginia Woolf, que s’allunya amb aquesta obra de la forma convencional que havia seguit fins llavors i experimenta amb formes literàries noves i atrevides. Un relat volgudament ambigu, construït magistralment al voltant d’una absència, que va constituir l’entrada de Virginia Woolf al modernisme.”